Una Tarda A L'òpera

Des del triomf d'Aragall fins a la Zerbinetta de Sara Blanch. Repassem els noms de grans veus catalanes que han actuat al Liceu des de la dècada del 1960 fins al moment actual.

Viñas, Palet, Barrientos, Lázaro, Blanchart, Dels Àngels¿ grans cantants catalans i catalanes de projecció internacional que van triomfar al Liceu des del 1880 fins al 1950.

Caruso, Tebaldi, Gruberová, Flórez, Camarena, Radvanovsky¿. Grans cantants internacionals que han estat especialment ovacionats i aclamats pels espectadors del Liceu. Els repassem i els donem veu.

Repassem la trajectòria artística del Gran Teatre del Liceu, coincidint amb el 175è aniversari de la inauguració a la Rambla i sense oblidar els anys del Liceu de Montsió, els dos incendis, la bomba i les principals línies artístiques de la nostra primera institució cultural.

Amb motiu de la recent mort de la soprano Edita Gruberová, recuperem l'entrevista que li fèiem el 2008, coincidint amb el 40è aniversari del debut operístic de la soprano eslovaca.

Cavalli, Mozart i Rossini, a més d'incursions en un repertori més dramàtic són etiquetes que marquen l'estil de la soprano navarresa María Bayo, hereva de la gran escola de cant espanyola.

Veu exquisida i musicalitat que es du a les venes. Aquestes són les característiques de la mezzosoprano francesa Sophie Koch, que sentirem en el monogràfic que li dediquem.

NATURALMENT, UN CONTRATENOR: BEJUN MEHTA En el capítol de contratenors, és difícil trobar-ne amb veu natural, o simuladament natural i sense que se'ls notin els artificis. Aquest és el cas del nord-americà Bejun Mehta, fill i nebot de músics i intèrpret que, tot i el seu repertori netament barroc i clàssic, mai ha fet lletjos a l'òpera contemporània.

UNA SOPRANO GRECOALEMANYA: ANJA HARTEROS Des de Munic es projecta al món, tot i les seves escadusseres actuacions fora de Centreeuropa. Anja Harteros és una cantant de tècnica solida, de carrera consolidada i de trajectòria consensuada i aclamada per públic i crítica. Una soprano d'èxit, i que aglutina el rigor germànic amb la llum hel·lènica al servei d'un repertori sempre ben triat.

Amb els anys, s'ha convertit en un dels tenors més reclamats de tots els teatres del món. La de Piotr Beczala és i ha estat una de les trajectòries més coherents i consolidades dels tenors contemporanis. Seriós i compromès amb el que fa, el seu és un repertori ampli i de gran volada lírica.

UN BAIX BARÍTON AUSTRAL: ERWIN SCHROTT Seductor en estat pur i especialista en rols malèfics, el baix baríton uruguaià Erwin Schrott és una veritable referència, avui dia, en papers diabòlics. De Mozart a Puccini, passant per Donizetti o Verdi, la de Schrott és una de les veus greus més aclamades del nostre temps.

Alemany, molt alemany, i wagnerià, molt wagnerià, Klaus Florian Vogt és un dels millors tenors lírics del moment especialistes en l'obra de Richard Wagner. Habitual a Bayreuth, en descobrirem la veu i les seves peculiaritats, fins i tot en repertori no wagnerià.

L'herència d'un estil i l'herència d'un passat en boca de la mezzosoprano russa Olga Borodina, lleial hereva de la gran tradició eslava en el context de les veus greus femenines.

Un baríton nascut a Gal·les, que aplega musicalitat, carisma i dots interpretatius. De Don Giovanni a Sweeney Todd, passant per Wotan, Scarpia i Falstaff. Senzillament, Bryn Terfel.

La veu d'or de Llatinoamèrica. Un tenor fet a la mida de Rossini i per a les pàgines més complexes del bel canto romàntic.

Explorem una de les veus més generoses de l'actualitat, de la mà de la mezzosoprano georgiana Anita Rachelishvili, una de les millors Carmen del segle XXI.

Dediquem aquest monogràfic al baríton líric Simon Keenlyside, que ha convertit en or tot el que ha cantat, des de Monteverdi fins a Adès, passant per Mozart, Rossini, Verdi, Thomas i Txaikovski. Keenlyside és el més hamletià dels barítons de l'actualitat. I descobrirem per què.

Reclamada pels més importants directors i conjunts instrumentals de música antiga, barroca i clàssica, Núria Rial és una de les nostres millors ambaixadores en matèria de música vocal. A punt per gaudir la temporada que ve de la seva Pamina al Liceu, repassem el bo i millor de la seva carrera.

Descobrim el tenor mexicà, cèlebre per bisar l'ària de Tonio de "La fille du régiment", amb 9 temibles dos de pit que en la veu de Camarena acaben sent divuit. Passegem amb Camarena pels viaranys d'un repertori de grans dificultats.

Una mezzo inconformista, inquieta i curiosa, que no tan sols ha estat perfecta ambaixadora de les causes mozartiana i rossiniana, sinó que ha explorat les regions més insòlites d'una tessitura única.